G1/22 and G2/22

Recents decisions de referència dictades per l'Alta Junta d'Apel·lació (eBoA) a l'Oficina Europea de Patents (EPO)

Perquè la pretensió prioritària sigui vàlida, és necessari que el/les sol·licitant/s de la nova sol·licitud de patent tinguin dret de prioritat de la sol·licitud prioritària corresponent.
En general, aquest requisit no és un problema a la pràctica en la majoria de països perquè el dret de prioritat pertany, per defecte, al sol·licitant de la sol·licitud prioritària, i això sol coincidir amb el sol·licitant de la nova sol·licitud.

Però què passa si el/s sol·licitant/s de la nova sol·licitud no coincideixen amb el/s sol·licitant/s de la sol·licitud prioritària?

En aquest sentit, l'Alta Junta d'Apel·lació (eBoA) de l'Oficina Europea de Patents (EPO) ha publicat recentment la resolució sobre els casos consolidats G 1/22 i G 2/22 en què es responen les següents qüestions referents al dret de prioritat:

I. El Conveni Europeu de Patents (EPC) confereix competència a l'Oficina Europea de Patents per determinar si una part afirma vàlidament ser successora en el títol en el sentit de l'article 87 (1) (b) del Conveni Europeu de Patents?
Resposta: L'Oficina Europea de Patents és competent per avaluar si una part té dret a reclamar prioritat en virtut de l'article 87 (1) EPC.
En virtut de la llei autonòmica de l'EPC, existeix una presumpció refutable que el sol·licitant que reclama prioritat té dret a reclamar prioritat sempre que es reclami prioritat d'acord amb l'article 88 apartat 1 EPC i el Reglament d'Execució pertinent.

II. Pot una part B confiar vàlidament en el dret de prioritat reclamat en una sol·licitud PCT amb la finalitat de reclamar drets prioritaris en virtut de l'article 87 apartat 1 EPC
on:
1) una sol·licitud PCT designa la part A com a sol·licitant només per als EUA i la part B com a sol·licitant d'altres Estats designats, inclosa la protecció regional europea de patents, i
2) la sol·licitud PCT reclama la prioritat d'una sol·licitud de patent anterior que designa la part A com a sol·licitant, i
3) la prioritat reclamada en l'aplicació PCT està d'acord amb l'article 4 del Conveni de París?
Resposta: La presumpció refutable també s'aplica en situacions en què la sol·licitud de patent europea deriva d'una sol·licitud PCT i/o en què el o els sol·licitants prioritaris no són idèntics al o els sol·licitants posteriors.

En una situació en què una sol·licitud PCT és presentada conjuntament per les parts A i B,
(i) que la part A sigui la propietària en un o més Estats i la part B sigui la propietària en un o diversos altres Estats, i
(ii) reclamant prioritat a una sol·licitud de patent anterior que designa la part A com a sol·licitant,
la presentació conjunta implica un acord entre les parts A i B que permeti a la part B reclamar prioritat, llevat que hi hagi proves fàctiques substancials en sentit contrari.

L'EPO eBoA confirma que l'EPO és competent per avaluar el dret a la prioritat i que hi ha una presumpció refutable que un sol·licitant que reclama prioritat d'acord amb els requisits formals de l'EPC té dret a fer-ho.

Si teniu dubtes sobre el dret de prioritat, o qualsevol altre tema relacionat amb la IP, no dubteu en contactar amb nosaltres, estarem encantats de ser d'assistència.

Text complet de la decisió:

https://link.epo.org/web/case-law-appeals/Communications/G1_22-G%202_22-Decision-of-the-EBA-of-10-October-2023.pdf